Coses que em passen: Escoltar música

En general, no surto mai de casa sense l'iPod i un llibre per llegur les estones mortes. I si em deixo la música, la trobo a faltar molt. Però no és perquè sigui una superamant de la música ni coses d'aquestes. És simplement per a substituir els sons que no m'agraden: una conversa poc interessant de dues senyores a la parada de l'autobús, el soroll dels cotxes al carrer, algun nen que plora o xiscla sense descans, algú que es rebenta les orelles amb la música a tota merda o algú que ens deleita posant flamenco a l'altaveu del mòbil. És llavors quan m'enxufo la música i no abans.

Hi ha una manera fàcil de demostrar que és per això: quan sóc a Cadaqués, la música es queda allà on era i si surto de casa sense iPod ni llibre em qedo tan tranquil·la. No hi ha senyores que criden pel mòbil, ni gent rebentant-se les orelles, ni quillos amb la música al mòbil.

A vegades, trobo a faltar aquesta tranquil·litat. Començo a pensar que m'agradaria anar a viure a un poble on no hi hagi ambulàncies ni bombers passant tot el dia pel meu carrer, ni motos trucades a tota merda, ni borratxos cridant pel carrer a la nit. És a dir, que magradaria viure en un poble perdut per Catalunya; això sí, que no sigui gaire lluny de Barcelona!

3 comentaris:

Steloide ha dit...

Vaya dos elogios a la tranquilidad te has marcado hoy, leyendote me he ido hasta Cadaqués, estaba sentada en el Casino, tomándome algo y bebiendo el agua que acabo de coger del frigo... y había tranquilidad.
Yo ya no podría soportar la ciudad, me temo.

Bruxa ha dit...

aaaahhh veig que comences a veure la llum!! molts dels meus companys de feina es sorprenen de que visqui fora de BCN "No sé com pots viure en aquest poblacho!" em diuen. I em van dir que estava boja quan vaig comprar el meu pis aqui. Però es que està claríssim: aquesta tranquilitat de què parles jo la tinc cada dia a casa meva. No hi ha ni el trànsit, ni les sirenes de bombers ni les onades de gent de Barcelona. I si un dia les trobo a faltar, tinc el centre de la ciutat a només 20 min. en tren ;) Si és que no hi ha res com viure fora de la gran ciutat!

Pushka ha dit...

Barcelona m'agrada i no renuncio a ella (per sort el consorte tampoc!!) però no te'n vagis gaire lluny per no trobar-te a faltar gaire (anar a la Vall d'Aran seria una putada)