Cadaqués

Cadaqués sempre me l'he sentit molt meu: la meva mare hi va néixer, els meus avis hi vivien, el meu millor amic també hi vivia i hi he passat tots i cadascun dels estius de la meva vida. L'endemà que s'acabés el cole, jo ja hi era per celebrar el sant del meu avi i tornava a Barcelona un parell de dies abans de començar l'escola de nou al setembre. Recordo que se'm feia molt estrany tornar a Barcelona, sobretot quan cridava l'ascensor i quan entrava a casa. Recordo perfectament aquesta sencació i ara que només hi passo l'agost se'm fa estrany no tenir la sensació d'estranyesa quan torno a Barcelona.



Recordo un any que es van cremar les muntanyes que van de Roses a Cadaqués al principi de l'estiu i aquell any anava amb la Sarfa cap a Figueres a trobar la meva mare i els meus germans i ja era final d'agost. Recordo com se'm va encongir el cor quan vam girar un revolt i vaig veure totes les muntanyes negres, ja ni em recordava que un parell de mesos abans s'havien cremat i jo encara no havia sortit del poble ni havia passat per la carretera.




Tinc molts i molt bons recods de Cadaqués:

quan el meu avi em donava un "prèmit" per netejar la barca, quan la meva padrina em concidava al tiro si anava amb ella a missa, com anàvem a menjar un gelat al costat de la platja quan tornàvem d'anar amb barca amb els meus cosins;

com en passava hores i hores jugant a la muntanya de davant de casa amb el que fins un bon dia va ser el meu millor amic i com jugàvem amb les incomptables joguines que ell tenia, com anàvem tot el matí i tota la tarda a la platja i estàvem tota l'estona a l'aigua sense sortir-ne, com sortíem a passejar amb el cotxe amb el meu avi fora de Cadaqués i escoltàvem cassettes d'havaneres i cançons de taberna, com anava amb la meva àvia els dilluns al mercat i ens pimplàvem un meló sencer entre el meu avi i jo;

com, quan era petita, es preparaven pots d'anxoves, d'olives i de tomàquets per fer salsa i el garatge era ple de caixes de patates i la meva àvia em deia com volia que les hi portés (dues de grosses i tres de mitjanetes).



Cadaqués és també on vaig conèixer el Ferran i on hem passat els millors moments. Per a nosaltres, que vivim cadascun en una ciutat, era tot un luxe passar més de dos dies junts!




Els dies passen tranquils i plàcids quan a l'estiu ets a Cadaqués

6 comentaris:

Belen ha dit...

Preciós el texte Mariona.
M'has fet encongir el cor pensant en els meus records d'infantesa, molt feliç també.

petons

mkazumi ha dit...

gràcies!

Això ho vaig escriure fa temps mentre tornava de Cadaqués per les curves amb la Sarfa (et pots imaginar quina lletra té l'original!)

Prunila ha dit...

A mi també m'ha agradat molt Mariona! hi vaig anar una época en que preparavem un llibre i estavem a una casa preciosa d'uns suissos, a sobre la galeria Cadaqués... com m'agradava veure el cel dels vespres i molt aviat, al mati. El cap de Creus també és un lloc màgic, una vegada hi vaig estar tres dies i aquest lloc te tanta força!!! que passis molt bon estiu!

Pushka ha dit...

m'has fet posar tonta

Anònim ha dit...

m'agrada molt quan escrius coses d'aquestes així, tal i com et surten del cor :)

ramon ha dit...

Mariona... molt maco!

"Anys enrera penso què queda d'aquell que un dia va anar amb pantalons curts i els genolls pelats".

Cada cop que escolto aquesta cançó d'Els Pets, no puc deixar de posar-me tonto.

Collons, Mariona, ja et val!