8 coses sobre mi

NORMES

1. Cada jugador comença amb 8 coses sobre si mateix
2. Els seleccionats han d'escriure al seu blog les seves 8 coses sobre ells i escriure les normes
3. Al final del teu escrit has de seleccionar a unes altres 8 persones i escriure els seus noms/blog
4. No t'oblidis de deixar-los un comentari - que han estat seleccionats per a aquest joc - i llegir el teu blog

8 COSES SOBRE MI

1. Em fa por dormir amb la porta oberta. En realitat sóc bastant cagueta, no puc veure pelis de por perquè no dormo en una setmana. No m'agrada dormir amb la porta oberta perquè tinc la sensació que m'observen o que si hi hagués algun pirat a casa meva em podria mirar mentre dormo. Això em passa perquè quan dormia a Cadaqués, si es quedava la porta oberta veia una nina d'aquelles de porcelana que fan por que m'observava

2. Quan em desperto no puc parlar. Tinc la boca com segellada i només puc dir "mmmmmmm" i no m'agrada que em facin parlar perquè tinc la boca pastosa. Una altra cosa que em passa és que no em desperto fins que no em rento les dents. Estic totalment adormida, però és ficar-me el raspall de dents a la boca i despertar-me.

3. Abans, era una borde integral. Quan vaig entrar a l'adolescència em vaig tornar una borde integral. Contestava fatal, m'enfadava per tot, feia i deia el que em donava la gana a la gent i no m'importava el que penséssin o diguéssin perquè em creia superior als altres. Vaig canviar gràcies a la meva millor amiga (aleshores no ho era), que va ser l'única que es va atrevir a dir-me: "tia, ets una borde", i més tard gràcies al Ferran, que em va aguantar durant molt de temps. Crec que coses com aquesta es poden solucionar si t'adones de que no pot ser com t'estas comportant i el que fas a la gent i madurant, però només pots madurar si t'adones de que el teu comportament no és correcte. En un any la meva manera de pensar va canviar molt, d'estar tot el dia enfadada i pensar malament de tot i ser absolutament pessimista i agobiada pels problemes que creia que tenia vaig passar a estar contenta, a no enfadar-me (realment m'enfadava per tot) i a estar molt més relaxada. També em va ajudar molt el meu profe de guitarra, amb el qual tenia molta confiança, que em va ajudar a veure que els meus problemes no eren problemes tan greus i que es podien solucionar si es feia un per un. Cal separar els problemes i no ficar-los tots al mateix sac, si no no hi ha manera de solucionar-los. Ara tinc molt clara la meva filosofia de la vida i hi sóc fidel, així és molt més fàcil.

4. Els amics són molt importants per a mi, però he tingut tants desenganys que ara m'ho penso dues vegades abans de pensar que algú és realment amic meu. A vegades espero massa de la gent.


5. Fa 4 anys que surto amb el Ferran i espero passar tota la meva vida amb ell. Sempre he pensat i he dit que quan saps que has trobat l'amor de la teva vida ho saps i prou, no saps explicar per què. El Ferran és sens dubte el millor que m'ha passat i la persona que millor m'entén. Quan estic molt trista només ell sap fer-me riure i oblidar-me de tot. Quan estic amb ell moltes vegades m'adormo de lo relaxada que estic. Ja sé que em direu que és una cosa que un dia s'acabarà, però crec fermament que no serà així, i si no és així, no trec res de pensar que un dia s'acabarà, així que més val viure la vida.

6. Kazumi és el meu segon nom i m'agrada que em diguin així. Desgraciadament, només ho fan els meus amics de bellaterra (Sergi, Héctor & co.). Molta gent es pensa que és un nick i prou.

7. Treballo des dels 14 anys i no m'agrada parar la mà ni que em deixin diners. Ja fa molts anys que sóc independent quant als diners i no suporto dependre de ningú ni donar explicacions a ningú del que faig amb els meus diners. Mai m'han controlat ni falta que fa. No m'agrada haver de demanar diners a la meva mare ni perquè em compri unes sabates. Em posa nerviosa haver de demanar diners i no estic tranquila fins que els he tornat. Si no te'ls he tornat no és perquè sigui una caradura, és que a vegades me n'oblido. Si et dec diners, recorda-m'ho.

8. M'agradaria tenir el superpoder de controlar el temps. El que més m'agradaria és tornar enrere en el temps i veure el meu pare, que va morir quan jo tenia 4 anys. Només tinc un record que és totalment meu d'ell i els altres són coses que m'han explicat. Fins fa un o dos anys no vaig saber realment com havia passat la seva malaltia, només en sabia trossets, perquè a casa meva no es parla gaire d'ell. Suposo que per a la emva mare devia ser molt difícil quedar-se vídua als 36 anys amb 3 nens i per al meu germà fa ser difícil perdre el pare als 15 i passar de ser només un estudiant de tercer de BUP a haver-se de fer càrrec de l'empresa i seguir sent un estudiant de tercer de BUP. El meu germà em va explicar que un dia el meu pare li va dir: "Vols saber què tinc? Tinc un nimfoma no-se-que (càncer al sistema limfàtic) i tu t'hauràs de fer càrrec de l'empresa. Et vaig a explicar com funciona i com s'ha de portar, el que has de fer i com ho has de fer". És de les coses més tristes que he sentit mai. Potser és una sort que jo no visqués com els altres la seva malaltia, però em fot molt no tenir records d'ell. És per això que m'agradaria tornar enrere amb el temps i poder parlar amb ell de coses que em preocupen, com ara la carrera (ell va estudiar el mateix que jo, i al mateix lloc!) i que m'expliqués què pensava de les coses.


ELS ESCOLLITS
Com que no tinc ningú amb blog a qui convidar, ho faré als que tenen fotolog.

· lauryn86
· gemma1985
· les_nenes (en realitat aquest val per 4!)
· albamuca
· edusuts
· subi
· ureshii
· pulchras_

2 comentaris:

Pushka ha dit...

T'haig de començar a dir Kazumi? Per qué no m'ho havies dit abans?? Veus que no era tan difícil fer-ho, t'ho has currat molt més que jo xDD

Bruxa ha dit...

Que currat i quanta sinceritat!! M'apunto lo de dir-te Kazumi, la veritat és que em sembla molt més maco i original que Mariona :D Només ens hauras de dir com es pronuncia correctament per no ficar la pota :P