Un dia estava molt, molt trista i m'havia oblidat de com se somreia. Vam anar a dinar amb el ferran al Vips i ell em va estar explicant tonteries de quan era petit, que em fan molta gràcia pk era una mica tonto, i vaig tornar a somriure; però encara estava trista. Vaig tocar tots els peluixos del vips i em vaig quedar tocant aquesta vaca, que era la mes suau. Al ferran li va picar i me la va comprar perquè m'animés. Vaig tornar a casa amb la vaca a la mà i no dins la bossa com seria normal. I ja no la vaig poder deixar. M'aferrava a ella perquè tot el del meu voltat s'havia ensorrat. Un bon dia em vaig trobar millor i la vaig deixar amb la resta de coixins, però fa uns dies que l'he recuperat i ara torna a estar amb mi.
Vull plegar, no vull haver de fer res, no tenir cap obligació ni res de què preocupar-me. No vull haver de pensar res ni en res. Em vull oblidar de tot i fer només coses que m'agradin i que no em portin preocupacions. Em vull oblidar de tot. Tan de bo em pogués desfogar d'alguna manera...
La vacky es diu així pels gelats aquells ke venen als restaurants: el Punky, la Vacky i una foca i sempre diem: "va, demana't una vacky, a veure com és..."
A més avui he hagut d'anar al meu cole a explicar als de segon de batxillerat lo fantàstica que és la meva carrera...
Crec que avui em passaré tot el dia a casa... o el que necessito és sortir?
La Vacky
Tags: "other stuff"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
7 comentaris:
necessites sortir preciosa, prometo excursió demà al carrer hospital i a Barcelana a deixar-nos els cuartos. Quan tot se m'ensorra procuro pensar que encara estic viva (i és de pur miracle) i val la pena aicecar-se tots els dies per veure com surt el sol.
Apart et vull en plena forma pel dia del treballador ;) Si necessites desfogar-te pots venir a casa quan vulguis a veure el segrestat que tinc a la segona habitació, s'amaga per que no el vegi ningú. Així li donem a la xerrera i a les agulles que tenim massa projectes en marxa.
GUAPA GUAPA I GUAPA
Hay días así, que no apretece ná de ná, pero eres afortunada de tener a Pushka, yo aceptaría el ofrecimiento ;-) Muchos ánimos, y dale a las agujas, que eso siempre anima
Mariona guapa!!! No estiguis trista que no val la pena :) La vida són dos dies i s'han d'aprofitar a tope!!!! I a més està plena de coses que maques que passen desapercebudes per la majoria de la gent... Vaaa anima't, que el dia del treballador farem quedada, merendola i lo que surja!! xDD Per cert, havia pensat que tb podem aprofitar per fer la comanda a ovillos.com ;)
ovilllos.com, Marionaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa tens l'inetnnés disponible, jo porto la tarja jajajajajajajajaja
ein?
jander klander xDDDDDDD
Tienen razón todas. Hay días que a una no le apetece hacer nada ni luchar por nada. Sal a pasear un y acepta el ofrecimiento de las agujas que siempre van bien.
Muchos ánimos.
Publica un comentari a l'entrada